Aquest experiment s'anomena Prueba del Malvavisco.
El mètode que d'utilitza està basat en un experiment de nens i nenes de pre-escolar que va partir de la Universitat de Stanford, anomenat Bing Nursery School.
Mischel convidava als nens a preguntar-li si els hi agradaven els malvaviscos, i aquests asentinen.
Seguidament, el psciòleg els oferia o menjar un malvavisco inmediatament o si estava disposat a esperar uns quants minuts fins que tornés Mischel i així en comptes d'una gominola, podia menjar-ne dues.
La decisió era que casi tots els nens decidien esperar per tindre més dolços, Mentrestant, molts d'ells es tapaven els ulls amb les mans per evitar veure el dolç, uns altres donaven patades a la taula, altres s'agafaven del cavell... tot causat per la desesperació i angoixa durant l'espera.
Tot i havent decidit esperar, pocs van ser capaços d'esperar i passat el minut, ja s'estava menjant el dolç.
Els nostres cervells estan sempre buscant estímuls gratificants, ja sigui un dolç o qualsevol altre plaer.
Però si necessita fer un major esforç, en aquest cas, poder menjar dos malvaviscos, aquesta persona necessita ignorar temporalment els seus impulsos i desitjos.
Mishchael va descobrir que alguns nens de quatre anys eren capaços de postpondre mentre que altres no ho eren.
Seguidament, la explicació a aquest mètode.
Bones!!
ResponEliminaEsta molt interessant el video! bon recurs, però ens agradaria veure'l acabat.
Molt bona tarda, si voleu veure acabada l'entrada, ja esta finalitzada.
EliminaDesitgem que us agradi!
Gràcies per visitar-nos.